Mira quin ple mes sencer
que te la lluna
fent corredisses pels
viarons de les onades
a ple galop, fermant les
brides
sanglotant per un amor
que li te aigualit el cort
submergit dins d’un
abisme.
Besa l’espill enfosquit
fins ofegar-se
dins la bromera enervada i
dolorida
fent rondalles de bufo
amb un farcellet de por
i un pomell
d’endevinalles.
Esmicola les hores mentre
vetlla
el silenci de la nit a ran
de platja
porta vestit de cotó
arracades de llautó
i un serrellet de
roselles.
Lluna prenyada de sol,
esclavitzada
segles de dol,solitud,
esporuguida
navegant sense timó
per les dreceres del mon
cercant la llum argentada
