Han fugit les idee d’aquet eixut encèfal,
resta com un parany sinistre,
obscur i fred.
Cap enrenou, cap fluïdesa,
cap numen lluminós.
Gestant el temps dins la foscor mes categòrica,
entaforada dins d’aquest suplici de realitats,
que emmanillen qualsevol intent de volatitzar-me.
Res
El no res s’ha instal·lat al moll dels ossos,
inquilí tossut desproveït d’equipatge.
Res de res.
Faig l’intenta de nodrir-me de boires
esperant que la vida em posseeixi
per desmanegar-me tota.
Miro i no veig.
Paràlisi vegetativa, total incomunicació
entre el meu ser,
i els elements proveïdors de substancies.
Abatuda immoralment,
profano els llocs mes amagats
que recapten emocions ja reviscudes,
passatges vells,
memòries revingudes, moments de gloria.
Rovell.
L’angoixa sem fa insuportable,
cap moviment per emplenar la idea, amollar-la,
fer-la palpable, sublim.
El temps viu allà fora,
mentre faig menyspreu de la meva vida.
Res de res.
De tant en tant una clariana, un filó
un sacseig venturós,
una escletxa.
Escamotejo el que puc, batego l’aire,
esgarrapo amb demència qualsevol raó.
Instant efímer.
Tot ha estat un polsim de miracle,
un enrenou estèril.
Buidor, infinita buidor
Vaguejo per les hores assedegada,
afamada de instints.
Em dic que ja no soc,
sent encara un fet imprevisible.
Buidor,infinita buidor.
