Si, amics,es cert, tenim un govern de merda, corrupte, mentider,
intel·lectualment poc cultivat i amb unes formes totalment dictatorials. Vivim al
any de la pera, sembla que les peres no han madurat, tot i caigudes dels arbres.
Sobren el rei i la seva parentela, no només els d’aquí, si
no tots els reis, inclosos el màgics, perquè
pertanyen a temps remots que nomes volen
fer de les tradicions una càrrega per els avançaments.
Tot esta fotut i el que mes em dol es que la peresa
mental s’ha instal·lat als cervells , la gent no pensa per si mateixa; els es mes
fàcil deixar-se dopar per els pensaments amb més poder adquisitiu; nomes es
mira la pela i darrera de la pela caurem com mosques dins del pastís.
No hi han
valors ni interessa al govern que ni haguin: així que, una de dues, canviem les nostres preferències, fent una prioritat de
la enteresa i la qualitat humana, o estem avocats a no parar fins fer esclatar
una guerra per eliminar cossos , substituïts per aquells que quedin
vius, restituint el ordre que ens imposin , acabant l’atur reconstruint allós
que haurem enderrocat...per recomençar altre vagada amb crosses i malferits.
L' esser humà encara no sap resoldre les seves crisis d’altra
manera que no siguin les guerres.
Tothom pensa que això no es possible, que els temps que
vivim ja han superat les destrosses, que hi ha solucions que ens arribaran de
la Europa unida que evitaran aquestes fetes.
Mentida, mentida porca i maleïda.
Precisament amb la unió, em creat la força, però no la nostra, la independent,
la que selecciona un país del altre. Em creat la força comú per a ser manats
per aquells que mes poder adquisitiu tenen, per a ser sotmesos a les dictadures
que simulen democràcies mal parides, perquè venen de mares ràncies i
rancunioses, que no han paït encara els odis avantpassats ni han après res fora
dels academicismes, les religions, les reialeses parasitaries, les institucions
governades per ministeris que fan pudor de costums, costums caduques, subornables
tant sols per el poder dels bancs.
No, no es gens fàcil viure aquest temps amb una personal concepció ideològica, no es fàcil sobreviure, tenint conceptes nous , madurats al sol de la sensatesa, la intel·ligència, el
realisme que tot o veu ,sense camuflatges que tot o amaguen.
No podem mirar mes enllà del demà mateix, el futur ja no
es cosa nostra, ni dels nostres fills. No hi ha esperança ,perquè forma part de
la especulació; aquell que sobrevisqui a la esperança, la perdrà de cop en
veure que es pot comprar i revendre, com si fos una peça mes del engranatge que
mou la maquinaria de la supervivència.
Pobres rics, si es queden sense pobres que els
mantinguin. Si la ma d’obra que els alimenta i els fa creure superiors aparca
les eines i pren les armes. ¿Que seria del
mon, si els essers assumeixen que la
igualtat es un dret de la naturalesa, que pertany a cadascú el dret a definir-se
com a únic, amo i senyor de la seva vida, resolvent la qüestió de les diferencies,
utopia sagnant que mai deixarà de ser-ho.?
No, no em creieu pessimista, es que vaig mes enllà de les
il·lusions que em fan creure; es que miro amb lupa cada línia escrita a la
historia dels humans, la historia dels pobles i les seves evolucions, que acaben
amb involució ,cada volta que s’arriba al límit de la paciència.
Som com asses girant al voltant d’una norià amb els ulls
tapats per ignorar que no avancem, que girem fen cercles al mateix camí ,
extraient l’aigua subterrània per assedegar-nos, fins assecar el cabdal i canviar de lloc. Però
no les costums, pròpies dels asses.
Hauríem se saber triar, es important.
Si em construït una
societat ha on crèiem indispensable que uns en tinguin cura dels nostres drets i
de les nostres necessitat. Si em decidit ser manats i representats per dignes
savis per fer-ho, primer em de saber distingir la saviesa de la ignorància, la
llibertat de la opressió,la dignitat de la manipulació.
Tots aquets que actualment ens manen son elements triats
per el capitalisme, el poble res no hi te a veure, perquè estem venuts als
compradors de carn feble, als qui comercia’n amb les consciencies , coneixedors de les
seves exigències, de les seves demandes de facilitats, de camins ja fets,per ha
on transitar sense obstacles.
Ells ens fan el camí a seguir, treuen les pedres i
posen graons per fer-nos pujar ven alt, casi tant com ells, per mirar-nos cara
a cara i saber-nos drets i fets, amb orgull,m però sense autonomia.
Un cop a dalt ens empenyen per caure, i un cop ben baix,
ens diuen que si volem tornar a escalar, ens em d’atenir a les conseqüències. Ells
sempre manen, ells sempre tenen l’avantatge de conèixer les nostres cuites, les
nostres fallides, la nostra falta de força per revelar-nos.
Pobres rics, si un dia els pobres deixen de mantenir-los.
Pobres dels pobres ,si ambicionen a ser rics i no troben pobres per
mantenir-los.
No, no soc pessimista, nomes us recomano que mireu amb
lupa cada rengló escrit per la historia. O la canviem o la rellegim una i altra vegada sense treure’n
cap substancia profitosa.
Amics,cal estar alerta, olorar, paladejar,
mirar,escoltar, palpar tot el que tenim davant, o atenir-nos a les conseqüències.
Tot es una gran mentida, però de nosaltres depèn distingir-la
de la veritat.
