A TU, FOTUDAMENT CANSADA

A tu,que fas que  cada dia,

el grup d’articulacions que em mobilitzen,

cremin gestos grandiloqüents

d’ anades i vingudes,

del teu camí fins el meu.

Conscient com soc

d’aquest moviment exhaust,

de titella manipulant-me’n dotada.

Faig lligams que deslligo

i torno a lligar com una bleda.

A tu, que constantment,

embotornes el meu cort

com un globus voladís,

a punt d’esclatar en l’aire

empastifant-ho tot de tinta ROJA.

 No em tinc a mi, per retenir-te,

això em fot les raons

i  les formes mes plausibles.

Odio aquest moviment,

circular i destructible.

A tu, que fas que cada empremta

 signada  en el meu cap,

tingui una  fam enrevessada

de tortures i de goigs,

acaparant-me la intel·ligència amb agonia.

 Com una malalta,

pateixo convulsions de cataclisme,

tot gira al meu voltant,com una norià

fastigosament cansada.

A tu, que fas paperassa,

dels meus amors desvetllats,

rajant com un vi ranci

per l’ebrietat dels meus silencis.

 A tu, fotudament cansada,

voldria acomiadar-te.

Per retrobar-me en algun lloc d’aquesta vida.