Ja ho se que faig
por
que tinc ulls que
travessen i mans assassines.
Mossego jugulars,
blasfemo,
renego del mon,
excreto merda.
¿Però que voleu?
No soc cap
fantasia.
Faig la boira i
soc la pluja
la sorra, el
fang, la llavor
el fruit, la eclosió,
la vida.
¿No es tot un
seguit de morts?
I dons,¿ com puc
evadir
la ferum de les misèries?:
¿Com puc ignorar
la fam
Si estic plena de
dubtes?.
Emplenada de
tristor
Convido a fer
poesia.
Res no es sempre.
Mai no es etern,
tot es efímer.
Un nadó creix
Un vell agonitza.
No hay comentarios:
Publicar un comentario