FES-ME L'AMOR...

Fes-me l’amor.

Entra dins meu,sacseja’m tota.

Torna’m als astres,

que es somoguin els cims

I tremeixin els esculls

al embat de cada onada.

Desembolica’m...

Treu-me de dins, capgira’m tota.

Fes sorollar la vida.

Acciona’m el plaer

enfilant-me al setè cel.

esborrant-me la memòria,

que res suborni el fet.

Desorganitza’m...

Que el meu nord es perdi,

que la llum s’esvaloti

rodolant fins la mar,

penetrant fondàries...envejosa.

Comença el mon

fent del meu ventre una llar.

Fes-me l’amor.

Com l’Adam i l’Eva al paradís feréstec,

envoltats de serps reptadores.

Nodreix-me els sentits .

Rebenta’m...

Esquitxant l’univers de serpentines roges,

profanant la mort,

amb l’eclosió de la vida.