El temps fa via.
No es detura quan
fa bo,
ni s’escurça quan colpeja.
Fila el fila’m teranyina
devorant hores,
engolint jorns.
El temps sobta la
clemència,
fa forats als
fonaments,
corca les bigues.
Soterra penediments.
Clareja.
Desembolica raons,
caduca.
Requereix pausa,
es precipita.
Jocund galleja al
braçol,
esboca, planeja, basteix,
descabala enteniments.
Salobreja.
Guerrejant tira
endavant
quan estima es
desmanega.
Amb el temps
cauen les verdes,
les madures fan
llavors.
Els estius afeixugosos,
els hiverns allargassats
Sovintejant cria
por.
Arriba quan no s’espera,
fuig la vida neix
la mort.
El temps de tot
en fa runes.
Serva el dolor.
.jpg)