ANTONIO BERNI-ARGENTINA |
Els meus peus s’empeguen
al asfalt
dels districtes delimitats.
Amuntegades les llars reptant per l’aire
cercant un sostre de cel d’estels difuminats.
Pertorbats els sentíts
per el soroll indefinit
d'un estrident reclam de vida
exposat
als aparadors, enbellint voreres .
L'espai s’emplena
de rostres
aliens amb ulls I llegues
passant els fulls de les hores mortes
esgrimint
modernitas,
faràndules de tot temps.
Enrenou d’anades i vingudes
a un lloc indeterminat.
La fam del no res ,va farta,
engoleix els drets i les gestes.
L’udola
del vent envaeix, sordeja,
es fa insistent.
Res...
Gene, no conocía este blog, me gusta. Mientras recuperas el otro, utiliza este,es un follón esto del blog, cuando te aprendes algo de su "tecnología", van y te la cambian, con el consiguiente desbarajuste para uno. Paciencia, amiga.
ResponderEliminarBesos, querida Gene
Besos
maría
ResponderEliminarpues muy a pesar mío creo que abriré uno nuevo, porque el otro está hecho un lío.
Gracias por tu amistad