Joan Salvat Papasseit
Res no mor.
Mentre la vida
encara te memòria.
Mentre els
records xisclen
per les neurones atrotinades.
Vençuts pot ser,
per la mirada
enfonsada d’un silenci
remenant les
imperibles dubtes.
Encara.
Mor la carn,
tot i així li
queda vida
mentre un sol
cervell l’imprimeixi.
Evocació d’imatges
i de gestes.
Enyor plaent.
Restitució de la absència.
Res no mor.
Mentre un sol alè
suri pel cos
amunt i avall de
les arteries.
Res no mor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario