EL TEMPS

El temps fa via.

No es detura quan fa bo,

ni s’escurça quan colpeja.

Fila el fila’m teranyina

devorant hores, engolint jorns.  

El temps sobta la clemència,

fa forats als fonaments,

corca les bigues.

Soterra penediments.

Clareja.

Desembolica raons, caduca.

Requereix pausa, es precipita.

Jocund galleja al braçol,

esboca, planeja, basteix,

descabala enteniments.

Salobreja.

Guerrejant tira endavant

quan estima es desmanega.

Amb el temps cauen les verdes,

les madures fan llavors.

Els estius afeixugosos,

els hiverns allargassats

Sovintejant cria por.

Arriba quan no s’espera,

fuig la vida neix la mort.

El temps de tot en fa runes.

Serva el dolor.