Quan t’escric
obro els records per apropar-te.
Quasi et palpejo.
Una mena d’intromissió esporàdica
em trasllada al passat
com si anant enrere
nodrís el meu present.
Ansietat,un desig incontrolable
d’anar fins a tu, per retrobar-nos
per reciclar les deixalles
de tot allós que varem llençar.
Aprofitar rosegons
de ferralla rovellada y sacrificis.
Quan t’escric
els mots es perden per les ombres
on tu t’amagues.
Cada lletra m’oprimeix l’anima
com si res de mi fos meu
com si la vida
Em dones l’ordre de continuar-te.
Quan t’escric
l’udola del vent em mortifica
les raons es confonen amb demència.
Tot s escriu sol.
Jo només t’escric per apropar-te
.
Quan t’escric
Ja ho veus
Soc jo nomes que m’il·lusiono
i faig un punt i apart
Per plorar-te sola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario