QUI SAP

BATEA-RIU ALGARS

Un deu ser d’allà

ha on li ve la vida,

vull dir,

que pot ser som el que em crescut

dins del lloc,

que ens va pertocar al néixer.

Tant se val

si no em après a deslligar-nos,

si encara restem emparentats

al inici dels nostres dies.

Tal vegada som

una empremta

fossilitzada al temps,

rastrejant un passat ignot

alletats amb la pena

nodrits d’esperança

per no creure amb res.

Qui sap, si temps enrere

ens capficàvem

per la remor que feien les tempestes .

Qui sap si llimacs o peixos

simis, coàguls, bromera.

Qui sap...

Tal vegada una ferum de claveguera.

¿Que volem?

Si encara som closca

que no coneix llavor,

arrelats a una terra erma

sedents de pluja,

vençuts de lluita.

Ferits de mort.