CONCA BUIDADA

LA POBLA DE MASSALUCA-TERRA ALTA-TARRAGONA

Al mirall i havia un rostre que em mirava

mes que mirar, observava

ulls endins, darrere les conques

res no hi veia.

Un esborrall de sorra

efímera imatge inconclusa.

Sol d’aigua amollat al núvol

bromera amarinada.

De mi, la imatge reia

guarnida de carn vidriada

sense volum, trencadissa.

Era jo un eclipsa.

Fora llum de mi mateixa 

espill de mort sobtada

sense jo, nomes espill.

Conca buidada.  

ARNES-TERRA ALTA-TARRAGONA