 |
| EIVISSA AL SOL |
A casa meva,
hi ha un trespol de sorra groga
un mirall per
veure el mon
armaris plens d’històries,
calaixos farcits
de contes.
Un rellotge emmanillat.
A casa, hi guardo
penombres,
pa, confitura de
sol
catifes voladores,
llunes i prunes,
petxines buides.
Tinc tres gossos
i tres gats
gallines, conills , gavines
nesprers, tarongers
figuers de pi
roses,rusques , vinagrelles
llimoners, un
safareig,
quarts de lluna.
Faig l’ amor amb
la vida
festejo amb el
silenci,
xerro sola.
Vaig descalça, no
em disfresso
.
Les portes i les finestres
obertes de bat a bat
entra la lluna,
xiscla el vent.
Quan plou entren
granotes
cargols llimacs, nubols
.
Fora, la por,
fa remor de mon,
cal posar-se el vestit
de fer la guerra,
esmolar les
ungles,
embolicar-se la
pell per no ferir-se.
A casa hi tinc pessigolles
penjolls,
llibres, cançons d’amor
enyors, cadires velles
llençols de cotó,
tovalloles,
espardenyes.
Veniu si voleu,
hi cabem tots.
 |
| EIVISSA AMB PLUJA |
Oh benvinguts, passeu, passeu..., que casa meva és casa vostra si és que hi ha casa d'algú. Em ve al cap aquesta tonada d'en Sisa.
ResponderEliminarTens un bloc preciós. I m'agraden les fotos que vas penjant de la terra. Sempre és d'agrair un espai nou en català, i si a més el que trobem són poemes encara la visita és fa més grata.
Fer l'amor amb la vida i festejar amb el silenci és una imatge bonica i representativa d'aquest estar a gust amb un mateix, en pau amb les experiències viscudes.
Deu ser la llum i l'aire màgic d'Eivissa...
Un petó molt gran