I desprès d’amanyagar-te,
esgarrapar-te
esmunyir-te,buidar-te.
Desprès de compartir proeses
alliberant desitjos,
recórrer els camins de la teva vida,
endinsat-me als teus paranys.
Mastegant el teu temps,
sense deglutir-lo
assaborint la mel de les coses vives.
Vaig omplir la buidor
de les teves hores
gronxant-me
a la vora del suïcidi,
ferint-me als teus llavis
com si em faltes l’alè.
Ho pressentíem.
Així deu ser la mort.
tot o elimina.
Deixa tant sols el record
de les coses vives.
records que fereixen.
Així es l’amor quan canvia de mida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario