ELS TEUS ULLS

Els teus ulls, com un silenci,

caminen darrera meu. M’escorcollen,

em fan pessigolles al clatell.

Em despullen, em vesteixen,

pugen, baixen, s’emboliquen.

Es gronxen als meus malucs.

M’ empaiten, em neguitegen.

Em fan forats a la pell.

Els teus ulls, com una espasa

travessen els meus sentits.

Fereixen.

El meu cos es fa de sucre,

les cames em fan figuera.

Entren surten.

Pentinen els meus cabells.

M’acaronen, em desinflen,

em veuen l’enteniment.

Em deleixo...

Els teus ulls com llumenetes

em desvetllen la foscor.

M’allunyen, m’apropen,

m’arronsen,em dilaten

Neixo i mor.

M’emmirallo al teu espill,

em despullo, em vesteixo,

entro surto.

Em quedo...