SALVAT PAPASSEIT-LA CASA QUE VULL
En recórrer el temps,inexorable,
hom fa ullades
cap enrere,
atansant-se als
tolls assossegats
ha on les aigües mes
velles
han deixat
sediments mil·lenaris.
No varem ser, ni
som encara.
Grimpant per els
anys
sempre pujant, ignorant
baixades.
Respirant la cadència
convencional
exhaurida, de
tants malentesos.
Ni em farcit ni
em buidat.
Em anat fent com
ens deixaren
tot i sabent-ne els
efectes,
tot i maleint les
contencions,
les averies, els
deteriors.
Sempre desitjant quelcom.
Vet aquí que les
enyors fereixen,
els despropòsist demanen jutges.
Res no tenim,
tenint-ho tot,
i encara maleïm als
que es lliuraren.
Tot s’esdevé un
toll
de sediments mil·lenaris.
Ullant enrere, infeliçment
vençuts,
amb la por al davant
que tenim encara.
Ni varem ser, ni
volem ser
empresonats com som,
al mateix engranatge que tot o mana.
Ni em farcit ni
em buidat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario