 |
| VARIETAT |
Tot això que
escric,
aquestes anades i
vingudes per la vida.
El que soc i el
que voldria no ser.
Els drets d’autor
que no reivindico
perquè el meu
dret es regalar-ho
a tot aquell que gosi
escoltar
la meva part mes
feble.
Escorcolla’n enzims
que fermenten la
química del anima,
element simple
per unicitat,
patrimoni arcaic
d’eines en desús.
Infectada d’amor,
encomano aquest
virus arreu de les tempestes
cada volta que
remeno,
l’encís de les coses vives.
Sentir,com qui
res no espera
l’ oferiment i la
joia,
les runes i les
creences,les pors,
el malaurat destí
de la puresa.
Inoculant
artificis enginyosos
dins les conques
i els budells dels morts,
com epitafis
darrers d’una quimera.
Testimoni del jo
soc jo mateixa.
Mentre visc al
regne de les vulneracions,
assolant imperis
normatius,
destruint conceptes
acadèmics.
Si em llegiu, com
qui pesa la tendresa,
o si de cas encuriosits jutgeu errades,
si enteneu
vagament la bogeria,
si capteu el
fonament,
si esventreu la
meva pell
i en feu una
catifa com la gespa.
Res em fa ser el que espereu que sigui,
ni demano mes res,
que ja tot o tinc.
Sent un oratge
que neix i mor al hora.
Et tens a tu mateixa. Aquests versos son bons.
ResponderEliminarGràcies per regalar-los i per ser tu, sempre.
Un petó